Etiquetes
, , ,



Hi ha cançons, melodies, que formen part de la banda sonora de la nostra vida. No tenen les característiques per haver-hi entrat per la porta gran però han aconseguit fer-ho de manera més individual i vivencial. Són partitures que ens desperten el costat més tendre de la vida, de la infantesa, i que, segons com, ens poden despertar fortes emocions.
Bé, a uns quants i a unes generacions concretes. Aquesta melodia n’és un exemple:
Aquest es el primer que va sortir cap a l'any 1970. Quan ja feia un temps que l'había fet.



La barcelonina Marta Minguella n’és l’autora i la va escriure quan tenia 18 anys, a la cuina de casa, segons ella mateixa, en un tres i no res. Aquesta cançó va anar seguida d’altres per a més anuncis i per ensenyar a cantar als nenes i nenes i per a moltes coses moltes més.

Doctorada en pedagogia musical a Salzburg, quan tenia 11 anys acabava els estudis de piano per primer cop  a la academia Marshall de Barcelona, després va començar una segona vegada al Reial Conservatori del Liceu de Barcelona perque ella aixi ho va voler i els seus pares i van estar d'acord.

 Havia començat a tocar-lo amb 2 anys i mig, sense que ningú abans li ensenyés una nota. Com que no volia menjar, va ser la seva àvia qui va recórrer a un piano antic que hi havia a casa per veure si la música podia obrir-li la gana. El primer dia que la va asseure a la banqueta del piano, ja amb les dues mans, la Marta va tocar de dalt a baix el Noi de la Mare. L’ensurt de l’àvia va anar seguit del de la mare i el pare. Finalment, els van recomanar que no el toqués perquè li podria explotar el cervell, segons recorda encara ella. I amb el seu humor carácteristic ella quan ho explica sempre riu. 

Es la compositora més important per a nens que tenim a Catalunya, també fa composicions d'altres caracteristiques, fins i tot ha fet tres comedies musicals, està acabant una Misa Brevis, quasi unas cincuanta cançons per interprets adults,  te una manera mol singular de fer las coses i es que ella, no va oferint, les seves composicions ( el que diriem avui dia el Marketing ). I aquest fet fa que mols no poguem gaudir de totes les seves obres que son una maravella. Nosaltres n'em escoltat i podem afirmar'ho.

Bé, pot-ser ja sería l'hora del reconeixement d'aquesta artísta com la copa d'un pi i al menys que la generalitat de Catalunya li fes justicia. Ha viatjat per quasi tot el món i fora d'aqui te tots els merits i premits que un es pugui imaginar. Ni pot recordar de memória quants son.

Ultimament, te el premi otorgat per el forum Europeu a la trajectoria més important per tota una vida dedicada a aquesta professió..
D'altra banda la seva entrevista a la " Contra de la Vanguardia " de Inma Sanchís.. al igual que el seu programa Singulars amb el sr:  Jaume Barberá, l'any passar van ser premiats al ser possats ( la 1ª ) a las millors contras i el 2º al llibre del sr Barberà que va publicar els programes que van tenir més audiencia.
A dues festes celebrades al gran Hotel casa Fuster i a una llibrería la 2ª.


Aquest any rebrà el premi Europeu que otorga la Fundacio : Castellà de Cot. I d'altres que ja l'hi han notificat.

Desitjem que la Generalitat Catalana l'hi faci desde " Casa " a aquesta extraordinaria persona, un lloc molt important a dins de las personalitats del país, doncs el mereix sobradament.

Moltes gràcies Marta Minguella per tot el treball que has fet durant tants anys i per tanta felicitat que has regalat a tantes generacions de nens.
                                                               

                                                                                         

                                                                                 


Os deixem amb unes fotos que hem trobat al seu blog.

¡¡¡ FELICITATS MARTA!!!